Veredicte Premi Crexells

Joan Benesiu, ganador del Premi Crexells por su novela 'Gegants de gel'. ATENEU BARCELONÈS

Joan Benesiu, guanyador del Premi Crexells por su novela ‘Gegants de gel’. ATENEU BARCELONÈS

El 22 de juny, a les 20.00, a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès, es va desvetllar el guanyador de la 45a edició del Premi Crexells.

El Club de lectura de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar hi va assitir en la qualitat de “jurat”. Els clubs de lectura de les biblioteques públiques participen fent la lectura de les obres finalistes i triant l’obra que consideren guanyadora.

Un anys més, el club de lectura de la Biblioteca de LLoret de Mar, ha compartit amb la majoria, la tria del guanyador de la qual cosa estem especialment contentes perquè aquest fet ratifica que hem fet bé la feina.

L’acte de lliurament conduit per Toni Puntí va consistir en una breu descripció de cada obra finalista a càrrec de Patricia Gabancho, lectura en veu alta d’un fragment de cada text per part  d’Oriol Genis i una entrevista a Joan Benasiu guanyador del Premi Crexells 2016 amb l’obra Gegants de Gel.

En acabar tots els assitents vam poder gaudir de la tradicional coca Crexells i d’una actuació musical al jardí de l’Ateneu Barcelonès

 

 

ESTEM LLEGINT: “LA NOIA DEL TREN”

Portada_LaNoia_groc-401x609N HAW

Paula Hawkins : La noia del tren

La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s’atura en un semàfor vermell i que des d’allà veurà els jardins del darrere d’una renglera de cases.

En una d’aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç que ells.

Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n’hi ha hagut prou.

De sobte tot ha canviat. Ara la Rachel té l’oportunitat d’entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat de lluny, i no la pensa deixar escapar. S’ha acabat ser només la noia del tren. ( text extret de La Campana Editorial )

Aquí teniu el comentari que en fan a L’illa dels llibres

A Llegim de Punta a Punta també en parlem:

La noia del tren, intriga fins l’últim moment… No pots parar de llegir! M’ha agradat molt!!

L’he acabat avui i m’ha encantat! M’ho he passat molt bé llegint: intriga fins al final, personatges inquietants i narrat des de diferents punts de vista (el dels protagonistes).

Inicialment costa diferenciar les vides de les dues narradores per semblances. Un pel repetitiu pero es bo, molt recomanable.

Si vols participar:

  • Vine a la trobada que tindrà lloc el proper divendres 29 de juliol a les 18:00, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si l’has llegit o en vols parlar, deixa un comentari!

ESTEM LLEGINT: “EL PATI MALEÏT”

9788482647470

N AND

Ivo Andric: El pati Maleït

Som a Constantinoble, capital de l’imperi otomà. Un dels centres del món. Un monjo de Bòsnia, fra Petar, és tancat per equivocació a la presó amb pitjor reputació de tot l’imperi: El Pati Maleït. Allà hi coneixerà gent de tota mena i condició, de diferents orígens i religions. Cadascú amb una història, una maledicció i unes quantes mentides. Tota una humanitat sota la mirada compassiva, minuciosa i, de vegades, cruel d’ Ivo Andri. Una paràbola de l’amistat i l’amor, de la maquinària del poder absolut i de la paranoia d’uns personatges condemnats per un destí del qual no poden escapar. (Text extret de RBA)

Aquí teniu un article de . Barcelona sobre l’obra que va publicar al diari digital Núvol

Si vols participar:

  • Vine a la trobada que tindrà lloc el proper divendres 17 de juny a les 18:00, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si l’has llegit o en vols parlar, deixa un comentari!

XLV Premi Joan Crexells

El club de lectura de Biblioteca Municipal de Lloret de Mar   participa, un any més, com a jurat del XLV Premi Joan Crexells

Les obres que a quest any opten al guardó són:

FormenteraLady-migLlegir Formentera lady  té el seu que, ja que el tema no és usual per la major part dels  lectors. A les primeres planes del llibre, un s’ha d’acostumar al vocabulari utilitzat que fa referència a les drogues. Al final del llibre, hi ha un”diccionari”  de dos fulls pels dubtes que puguin sorgir. L’argument és la suma de les històries  de diferents protagonistes al llarg del temps, per això, a vegades, l’autor parla en femení i el següent relat en masculí. El llenguatge és molt gràfic, descriptiu i directe com un llamp amb pinzellades d’humor. Cada capítol comença amb la lletra d’ una cançó o unes frases d’un altre autor. Els protagonistes vam exposant els fets segons l’època i hi ha força referències al món musical i a models del moment. És gràfic i enganxa. Que el gaudiu com jo ” Mercè Bofarull

COBERTA GEGANTS DE GEL WEB_82c4d29f05874692e1306d2bf19b7aa1“El libro se inicia con un prólogo del escritor Manuel Baixauli que nos sitúa muy bien en el contexto de la novela y del autor. Tal como se expresa en el citado prólogo, originariamente, la obra que el mismo autor se autoeditó, se titulaba Els passejants de l’Illa de Xàtiva (título del 6º relato de la novela). Cuando, apoyado por Manuel Baixauli, Edicions Periscopi acepta la publicación comercial del libro, es cuando el autor decide cambiarle el título y pasa a llamarse Gegants de Gel. En mi opinión un título más acorde y sugestivo.

La novela está estructurada en 8 partes a modo de relato corto, que se entrelazan unas con otras. Cada relato con un título que lo identifica y compuesto a su vez de pequeños capítulos, lo que facilita mucho la lectura.

La historia comienza con una cena de nochebuena en un avión transatlántico que se dirige a Ushuaia (El fin del Mundo) en la Patagonia Argentina. En este avión va uno de los personajes protagonistas de la novela, huyendo, como los demás que aparecerán más tarde de algún acontecimiento o situación que quiere dejar atrás.

Los personajes principales son un francés de París, un británico de Liverpool, un mexicano, un chileno y el propio narrador que aparece hacia la mitad del libro. Cada uno con su propia historia. Se encuentran todos en el Bar Katowice (nombre de una ciudad de Polonia y un personaje más de la novela ) como polaca es también la dueña del Bar, que ocupa asimismo un lugar protagonista con su propia historia.

La trama del libro son las historias particulares de cada personaje construyendo un hilo narrativo entretenido y que va desde historias de suspense y novela negra, hasta narraciones históricas y políticas así como pensamientos filosóficos.

Además del suspense y la intriga, la novela tiene pasajes que pueden clasificarse como literatura de viajes, ensayo o  novela histórica.

Tiene referencias constantes y para mí a veces excesivas, a filósofos, escritores, pintores, músicos y cineastas, así como a hechos históricos como los acontecimientos de la Segunda Guerra Mundial en Polonia (relato de la dueña del bar, que considero excesivamente largo y que rompe un poco la dinámica general de la narración), los acontecimiento en la Universidad de Ciudad de México D.F. en  el año 1968, la Guerra de las Malvinas, la represión chilena de Pinochet, y el tráfico de drogas en México y Perú. También introduce fotografías en blanco y negro, sin explicación a pié de foto y que corresponden a algún pasaje que se describe en aquel momento.

A medida que se van sucediendo las narraciones de los personajes protagonistas, se crea una necesidad urgente de conocer cuál va a ser el relato del siguiente protagonista y principalmente por saber cuál va a ser la historia del narrador, que no se resuelve hasta finalizar el libro.

Un libro que se empieza leyendo con curiosidad. Que te sorprende muchas veces. Muy entretenido. Bien estructurado pero quizás con algunas descripciones excesivamente largas y con demasiadas alusiones a personajes reales de los que el lector la mayoría de las veces desconoce pero que cuando lo terminas tienes la sensación de haber leído un libro que no olvidarás fácilmente.” Loles Cuyàs Robinson.

hollister 5320“Molt bona redacció, molt àgil. Passa amb molta facilitat a parlar de la seva  situació actual als seus records d’infància o joventut.  Utilitza de manera molt hàbil el flash-back. Molt bones descripcions dels llocs i dels personatges amb metàfores i comparacions molt bones.

El tema pot agradar més o menys, però la novel·la està molt ben estructurada i escrita i l’argument té alguna sorpresa que no deixa indiferent al lector.

Personalment, Hollister 5330, m’ha fet recordar el passat” Asún Bueno

ESTEM LLEGINT: “L’ANALFABETA QUE VA SALVAR UN PAÍS”

N JONfoto bloc

Jonas Jonasson: L’analfabeta que va salvar un país

Les probabilitats estadístiques que una analfabeta nascuda als anys seixanta a Soweto arribi a l’edat adulta i acabi un dia tancada en un camió de patates en companyia del rei de Suècia i del seu primer ministre són d’una entre quaranta-cinc bilions set-cents seixanta-sis milions, dues-centes dotze mil vuit-centes deu. Això segons els càlculs de l’analfabeta en qüestió.

La petita Nombeko és una nena òrfena que treballa netejant latrines, però el destí li té reservada una altra sort. I és que el seu talent insòlit per a les matemàtiques i la seva curiositat infinita per aprendre la catapulten a l’altra punta del món, on viurà envoltada d’excèntrics i perillosíssims personatges: tres xineses molt imprudents, un americà ceramista i desertor del Vietnam, dos agents del Mossad, dos germans bessons que oficialment són una sola persona, una activista que va contra tot, una comtessa que es dedica a cultivar patates i, és clar, el primer ministre i el mateix rei de Suècia en persona.

Una barreja explosiva a la qual s’hi ha d’afegir un problema encara més explosiu: un problema radioactiu de tres megatones de potència.

«Fins i tot podríem dir que l’autor de L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra s’ha superat. Jonasson desplega tot el seu talent. Estem davant d’una novel·la molt entretinguda, políticament molt perspicaç i carregada de mentides i disbarats de l’alçada d’un campanar, que fa petar de riure.»
J. Carlender, Östgöta Correspondenten

(Text extret de: La Campana Editorial)

Aquí teniu una breu entrevista a l’autor:

Si vols participar:

  • Vine a la trobada que tindrà lloc el proper divendres 29 d’abril a les 18:00, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si l’has llegit o en vols parlar, deixa un comentari!

M. Rosa: 3a sortida al TNC

El TNC va inaugurar, el passat 20 de gener, amb la representació de M Rosa d’Àngel Guimerà, l’Epicentre Guimerà. Els epicentres són projectes del director del TNC, Xavier Albertí, que consisteixen a donar a conèixer un autor o gènere teatral a través de diferents activitats que treballen el tema o el personatge. Aquest any serà Àngel Guimerà l’autor reivindicat, redescobert i apropat al públic amb una sèrie d’activitats que van des de xerrades, projeccions de pel·lícules, representació de les seves obres etc…

  1. Rosa és una de les obres més representatives de Guimerà i Carlota Subirós en fa una versió francament actualitzada que es reflecteix en l’escenografia, el vestuari o la pròpia protagonista.

L’escenografia simple i sòbria està presidida per una rentadora que funciona a estones  i els contenidors d’un magatzem. Malgrat que l’escena se situa en la construcció d’una carretera que no apareix mai, els elements queden plenament integrats al diàleg i la història de manera subtil i quasi de manera natural. Sense oblidar-nos que l’obra de Guimerà està situada a mitjans del s. XIX, la protagonista, M Rosa, interpretada per Mar del Hoyo, fàcilment la podríem confondre-la amb qualsevol jove dels nostres dies, vestida amb unes malles i una ronyonera mentre fa anar una rentadora. En canvi, el personatge no perd per aquest motiu la força i la contundència dels seus sentiments i passions més profundes. Aquest aspecte i altres, com les taules de càmping o les bosses de ràfia, no desentonen amb un llenguatge en el qual intervenen les pessetes, l’analfabetisme dels peons, la comunicació epistolar o altres elements perduts als calaixos ja de la història recent.

Realment l’obra i la seva trama tot i ser escrites fa 100 anys bé podria ser situada en el moment actual, obrers, gent pobre i mal tractada, dones fortes que passen penúries i situacions difícils… i tots el sentiments que se’n deriven de la història: amor, odi, passió mort….

Si Mar del Hoyo cobreix amb escreix les expectatives sobre la representació d’un personatge, ja clàssic de la nostra dramatúrgia, Borja Espinosa en el paper de Marçal encerta tant la seva representació que descriu fidelment un estereotip d’individu apassionat i possessiu de conductes malaltisses fins el punt, que la seva obsessió el portarà a l’assassinat del seu amic i company, l’Andreu, marit de M Rosa.

Però M Rosa no és una obra sobre triangles amorosos i passions, Guimerà va més enllà  i s’endinsa en components sociològics que li donen realisme: les condicions de treballs, les penúries per aconseguir cobrar el sou, l’analfabetisme,  l’alcoholisme en les classe treballadores, la manera de festejar, els costums, la situació de la dona i el matrimoni vist com una condició indispensable  en la vida de les persones.

Subirós amb tots aquest temes i un magnífic repartiment aconsegueix portar el “ clàssic” M Rosa als nostres dies, fent així que recuperem un autor desconegut per algunes generacions i poc conegut per unes altres.

Àngels Vázquez
Article publicat originàriament a la revista RECVLL

Estem llegint: “También esto pasará”

Maquetación 1
N BUS

 

Milena Busquets: También esto pasará

 

Cuando era niña, para ayudarla a superar la muerte de su padre, a Blanca su madre le contó un cuento chino. Un cuento sobre un poderoso emperador que convocó a los sabios y les pidió una frase que sirviese para todas las situaciones posibles. Tras meses de deliberaciones, los sabios se presentaron ante el emperador con una propuesta: «También esto pasará.» Y la madre añadió: «El dolor y la pena pasarán, como pasan la euforia y la felicidad.» Ahora es la madre de Blanca quien ha muerto y esta novela, que arranca y se cierra en un cementerio, habla del dolor de la pérdida, del desgarro de la ausencia. Pero frente a este dolor queda el recuerdo de lo vivido y lo mucho aprendido, y cobra fuerza la reafirmación de la vida a través del sexo, las amigas, los hijos y los hombres que han sido y son importantes para Blanca, quien afirma: «La ligereza es una forma de elegancia. Vivir con ligereza y alegría es dificilísimo.» Esta y otras frases y el tono de la novela, tan ajena a cualquier concesión a lo convencional, evocan aquella Bonjour tristesse de Françoise Sagan, que encandiló a tantos (y escandalizó a no pocos) cuando se publicó en 1954. Todo ello en el transcurso de un verano en Cadaqués, con sus paisajes indómitos y su intensa luz mediterránea que lo baña todo.

Milena Busquets transforma en literatura vivencias personales y partiendo de lo íntimo logra una novela que rompe fronteras y se está traduciendo con inusitada rapidez a las principales lenguas, como el inglés, el francés, el alemán, el italiano y el portugués. Y lo logra porque a través de la historia de Blanca y la enfermedad y muerte de su madre, a través de las relaciones con sus amantes y sus amigas, combinando prodigiosamente hondura y ligereza, nos habla de temas universales: el dolor y el amor, el miedo y el deseo, la tristeza y la risa, la desolación y la belleza de un paisaje en el que fugazmente se entrevé a la madre muerta paseando junto al mar, porque aquellos a quienes hemos amado no pueden desaparecer sin más. (Extret de: Editorial Anagrama)

 
Si vols participar:

  • Vine a la trobada que tindrà lloc el proper divendres 29 d’abril a les 18:00, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si l’has llegit o en vols parlar, deixa un comentari!