ESTEM LLEGINT: “ALBA (O EL JARDÍ DE LES DELÍCIES). MARC ARTIGAU

978-84-94927-02-7

T ART

Alba (o el jardí de les delícies)  Artigau, Marc

 La realitat virtual ens aïlla de la realitat física? Les relacions són alguna cosa que neix, creix i madura en el nostre cap? Els processos d’enamorament s’activen en l’absència de l’objecte o la persona estimada? Amb aquesta història de robots que ofereixen companyia a les solituds humanes, el dramaturg Marc Artigau reflexiona entorn de les noves maneres de relacionar-se i de gestionar la situació -sovint aïllada- de l’individu dins la societat. Com funcionen els mecanismes de l’amor, l’amistat, la família i la fe en la societat que estem construint?  (Text extret de Arola Editors)

Si vols participar:

  • Vine a la trobada que tindrà lloc el proper divendres 10 de gener a les 19.00 h, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si l’has llegit o en vols parlar, deixa un comentari!

 

LICEUBIB: TOT ESCOLTANT “L’ITALIANA IN ALGER” GIOACHINO ROSSINI

GIOACHINO ROSSINI

Biografia

Pesaro 1792- Passy, Alta Saboya, 1868

Fill de músics, el seu pare era músic i la seva mare era cantant d’òpera. La preocupació dels seus pares estava centrada en donar una formació musical de qualitat al seu fill i a través del desplaçaments de la família a causa de la professió de la mare, Rossini va estudiar a diferents indrets com Bolonya on amb només 14 anys el van anomenar Acadèmic de la Societat Filarmònica de Bolonya. A la mateixa edat va crear la seva primera òpera encara que el seu debut operístic va ser a Venècia quan tenia 18 anys amb l’òpera bufa Il cambiale di matrimonio. 

800px-Composer_Rossini_G_1865_by_Carjat

A partir d’aquest moment, els encàrrecs i la seva producció va augmentar de manera vertiginosa. L’any 1813, Rossini va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera seria, Tancredi, que es caracteritza per utilitzar l’estructura d’una òpera bufa en un drama. Després d’aquesta primera òpera seria, escriuria 10 tragèdies més.

L’any 1824 es trasllada a París i es converteix en el director artístic del Teatro Italiano. A banda de presentar El viaje a Reims,  es dedica a escriure llibrets en francés. Aquesta etapa la corona l’any 1829 amb l’òpera en quatre actes  Guillermo Tell.

A l’edat de 37 anys abandona la seva carrera operística en el moment de màxim esplendor. Sobre els motius d’aquesta retirada prematura, hi ha diverses versions. De qualsevol manera,  va ser un dels més famosos compositors d’òpera entre 1815-1853.

Trets característics

Del conjunt de la seva obra, unes 40 òperes, podem fer dues apreciacions bàsiques. L’evolució del melodrama giocoso al melodrama serio i l’allunyament de l’òpera italiana  a favor de l’òpera francesa, després de Semiramide i el seu trasllat a París.

L’any 1813, amb l’estrena de Trancredi i L’Italiana in Algeri, Rosini ens mostra el que serà el seu llenguatge musical que es caracteritza pel dinamisme, la flexibilitat i  els contrastos. 

En l’àmbit còmic, l’autor realitza un barreja entre els recursos de l’òpera buffa del s. XVIII i el recursos que ell ja utilitzava pel melodrama serio. Així,  va crear una mena de pont entre els diferents tipus de melodrama: serio, semiserio i giocoso.

Les seves àries estaven plenes de colaturas, notes molt altes i temps ràpids. De fet, les escrivia pensant en la soprano espanyola  Isabella Colbran, la seva  primera dona, i per l’últim castrato, Batista Velluti.

Les seves obres tenen com a centre escènic la veu que es constata en les seves àries florides. Pel que fa a la  música, podem dir que és exuberant,  amb ritmes molt potents, orquestres acolorides i melodies que s’enganxen. La música escènica que utilitza de manera àgil i enginyosa serveix a l’autor per a potenciar el realisme i aprofundir en la situació dramàtica.

Quant als arguments, podem destacar que Rossini va ser el primer compositor que va uitlitzar la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement com a espais temporals per a situar les seves obres.

Obra

Títol Any Llibretista Àrea més famosa Gènere
Trancendi 1813 Gaetano Rossi Di tanti palpiti Melodrama  heroic en dos actes
L’Italina in Algeri 1813 Angelo Anelli Obertura Drama giocoso en dos actes
Il turco in Italia 1814 Felice Romani Donna Fiorilla & Don Geronio Duet Drama Bufo en dos actes
Il Barniere di Siviglia 1816 Cesare Sterbini Largo al factotum – Fígaro Comèdia en dos actes
La cenerentola 1817 Giacomo Ferretti Non piu mesta Òpera semi – seria en dos actes
Le comte Ory 1828 Eugène Scribe Vous que l’on dit sensible Òpera còmica en dos actes
Guillaume Tell 1829 Etienne de Jouy Obertura Òpera política i èpica en quatre actes

L’Italiana in Algeri

Òpera en dos actes de la qual destaca la protagonista, Isabella, considerada un heroïna patriòtica que viatja a Algèria per a alliberar al seu promès, Lindoro, que és presoner de Mustafà.

Es considera que és la primera òpera còmica de maduresa de Rossini i està plena d’elements que demostren el domini de l’orquestració. L’orquestra no acompanya als cantants sinó que provoca diferents emocions en l’espectador i ajuda a crear intriga i ritme. És un element més a l’hora de teixir l’argument.

Destaquen:

L’Obertura

Languir per un bella.

“Cruda Sorte” in Boston Midsummer Opera’s 2011 production of The Italian Girl in Algiers.

Bibliografia

Historia de la ópera / Roger Alier.

Ópera / Alan Riding y Leslie Dunton-Downer.

Ópera : los grandes compositores y sus obras maestras / Joyce Bourne 

La Opera: enciclopedia del arte lírico

El Mundo de la ópera: autores, intérpretes, orquestas, historia, discografia, ciudades / [director: José Oneto] Vol. VI

50 conceptos cruciales de ópera : Papeles e intérpretes

Historia de la ópera / Gabriel Menéndez Torrellas

La Ópera : una historia social / Daniel Snowman

L’Italiana in Algeri [Enregistrament sonor] / Rossini ; Lucia Valentini-Terrani, Ugo Benelli, Sesto Bruscantini … [et al.] ; Coro de la Ópera Estatal de Dresde ; Staatskapelle Dresden ; director: Gary Bertini.

Si vols participar:

  • Vine a l’audició comentada que tindrà lloc el proper 11 de desembre a les 19.00 h, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si vols, també pots, deixar un comentari!

 

ESTEM LLEGINT: “JOC BRUT” Manuel de Pedrolo

portada_joc-brut_manuel-de-pedrolo-molina_201707251916N PED

Joc brut  Pedrolo, Manuel de

Joc brut (es va publicar per primera vegada el 1965) és una novel·la composta de quatre capítols, titulats «El projecte», «Els fets», «La recerca» i «Les explicacions»; és en aquest darrer on el lector pot completar el veritable sentit de l’obra. En Xavier i la Juna, dos protagonistes de personalitats molt diferents, es troben atrapats en un joc d’amor i d’interessos. (Text extret grup62)

 

Novel·la policíaca que descriu de manera exhaustiva dues obsessions: Per una banda, la passió d’en Xavier, projectada a través de la bellesa i la sensualitat d’una dona, i per l’altra, l’afany d’ascens social de la Juna.  Aquestes obsessions són les que portaran al protagonista a cometre un assassinat.

L’estructura del llibre fàcilment respon a les parts bàsiques de qualsevol narració: “El projecte” (plantejament), “Els fets” i ” La recerca” (nus) i “Les explicacions” (desenllaç). Aquest fet, permet una lectura lineal molt assequible per a qualsevol lector  alhora que va permetre, l’any 1975, dur l’obra al cinema amb el títol El poder del deseo

Activitat complementària

Del 28 de novembre al 20 de desembre al hall de la biblioteca podeu visitar la mostra: Pedrolo, més enllà dels límits. Estructurada en sis panells, fa un recorregut biogràfic i literari de l’autor. D’aquesta manera, ens unim a la commemoració del centenari del naixement de l’escriptor.

pedrolo

Si vols participar:

  • Vine a la trobada que tindrà lloc el proper divendres 11 de gener  a les 18.00 h, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si l’has llegit o en vols parlar, deixa un comentari!

Estem llegint: “Cartografia de una desaparición”Sergio Blanco

cartografia

T BLA

Cartografia de una desaparición  Blanco, Sergio

Cartografía de una desaparición. Mi panegírico no será más que la historia de mi encuentro con la obra de Brossa: una especie de relato autoficcional que iré escribiendo entre universidades, aviones, clínicas, salas de embarque y hoteles.

Una nueva autoficción en donde, relatándome a mí mismo, buscaré retratarlo a él. Sí. Lo sé. Ya lo sé. Sé que puede parecer un acto de amor propio, pero les aseguro que no lo es. Les ruego que no se fastidien. Ni que lo tomen a mal. En esta autoficción voy a tratar de explorar mi propia ingeniería del yo, pero con la única finalidad de poder llegar a la suya. (Text extret d’Arola EdicionsArola Edicions)

Si vols participar:

  • Vine a la trobada que tindrà lloc el proper divendres 13 de desembre a les 19.00 h, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si l’has llegit o en vols parlar, deixa un comentari!

Estem llegint: “Feliçment, jo sóc una dona” M. Aurèlia Capmany

portada_felicment-jo-soc-una-dona_maria-aurelia-campmany_201705300041

DONES N CAP

Feliçment, jo sóc una dona  Capmany, M. Aurèlia

Feliçment, jo sóc una dona (1969) és una novel·la de denúncia que marca una clara inflexió en la narrativa de Capmany vers un feminisme conscient que té també un vessant literari. L’obra és una amalgama de materials narratius en què Capmany barreja els gèneres literaris i n’explora els mateixos límits en un intent de donar resposta als problemes que arrossegava la novel·la catalana des de principis del segle XX.

Amb Feliçment, jo sóc una dona Capmany s’encara, obertament i des de la narrativa, amb la problemàtica de la desigualtat entre homes i dones. La protagonista, Carola Milà, esdevé una heroïna a la manera dels grans clàssics de la novel·la d’aventures, aconsegueix reeixir en un món hostil i construir la seva pròpia identitat contra tot i tothom, per acabar convertint-se en una dona lliure, rica i feliç.

El llibre inclou una introducció i unes propostes de treball a cura d’Isabel Graña, doctora en Filologia Catalana, directora de l’Espai Betúlia, Centre de la Paraula i les Lletres (Badalona), i autora de diversos articles i estudis sobre Capmany.

A través de la història del periple vital de la Carola Milà accedim a un retrat fidedigne de la societat catalana del segle XX (Text extret de Grup62 )

Activitat complementària:

Carola

a càrrec de Anna Güell

Adaptació teatral de l’obra Feliçment, jo sóc una dona que en forma de monòleg explica la història d’una dona des del seu naixement fins a la maduresa a través de les seves memòries.

Divendres 30 de novembre a les 19.00 h 

Si vols participar:

  • Vine a la trobada que tindrà lloc el proper divendres 30 de novembre  a les 18.00 h, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si l’has llegit o en vols parlar, deixa un comentari!

Anem al TNC : “Els Jocs florals de Canprosa”

Dins de les activitats relacionades amb el Club de lectura Llegir el teatre, el proper 4 de novembre assistirem a la representació de Els Jocs florals de Canprosa.

Entrada + bus   25€ 

Sortida de Lloret a les 16.00 h

Inscripcions i pagament a la biblioteca del 22 al 26 d’octubre de 16.00-20.00h

L’escàndol que va provocar aquesta paròdia dels Jocs Florals l’any 1902 va ser excepcional. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana. Un segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens interpel·la… en forma de musical esbojarrat.La comèdia es va estrenar en un context de forta crispació social, marcada pel recent empresonament de centenars de líders sindicals i de polítics destacats com Prat de la Riba. La polèmica es va aguditzar quan el govern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa. (Text extret deTNC)

Estem llegint: “La filla estrangera”. Najat El Hachmi

portada_la-filla-estrangera_najat-el-hachmi_201507010931 N ELH

La filla de l’estrangera  El Hachmi, Najat

La filla estrangera narra l’entrada en la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat d’interior de Catalunya. És la història de la seva rebel·lió personal, del dilema que comporta el fet de sortir o no sortir del món de la immigració i del dur conflicte intern que suposa trencar l’estret vincle emocional que la uneix amb la mare. La jove i brillant protagonista d’aquesta novel·la ha acabat l’etapa de l’institut i amb tan sols divuit anys ha de decidir si accepta el matrimoni arreglat amb el cosí que li proposa la mare o si marxa sola a Barcelona per desenvolupar el seu talent. Al llarg del relat, en què la llengua actua com a element actiu de la trama, símbol de les dificultats de comunicació i del xoc d’identitats, la noia reflexiona, entre moltes altres coses, sobre la llibertat, les arrels, les diferències generacionals o la complexa realitat personal, social i cultural que la condició d’immigrant imposa. I com qualsevol jove d’avui dia ha d’afrontar les limitacions de l’entorn i les dificultats per accedir al món laboral. Amb una veu narradora molt potent, que pren forma de monòleg, La filla estrangera és una novel·la familiar, una història en què la protagonista encara amb honestedat, determinació i valentia les contradiccions que marquen la seva vida. Una novel·la definida per la intensitat dels lligams afectius que ens uneixen a una terra, a una llengua i a una cultura. (Text extret de Grup62)

Altres recursos:

La filla de l’estrangera: Literatura d’alt voltatge 

Mares i filles que dubtenMares i filles que dubten

Najat El Hachmi guanya el 35è premi Sant Joan amb la novel·la La filla estrangera

Activitat complementari:

avui tb es dant joan definitiu

Si vols participar:

  • Vine a la trobada que tindrà lloc el proper divendres 31 d’octubre a les 18.00 h, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si l’has llegit o en vols parlar, deixa un comentari!