Les cròniques del déu coix

les-croniques-del-deu-coix

Anuncis

4 pensaments sobre “Les cròniques del déu coix

  1. Rosa M. diu:

    És una faula dura i apassionant sobre la decadència dels deus clàssics: Tots van anar morint de gana perque ja ningú els oferia sacrificis i segons testimoni de l’únic déu que va quedar, Hefest o Vulcà, el mateix segons sigui la mitologia grega o be romana, es nodrien del fum produit per la incineració de les ofrenes. Hefest, va anar vivint al llarg dels segles perque se les anava ingeniant per tal de trobar algú que li anés cremant algun animalet, per petit que fós; per mitjà de les seves vivències anem avançant per la història de la humanitat destacant algun fet de cada època. Narració d’argument original, que pot originar diversitat d’opinions però que no sap greu d’haver llegit.

    M'agrada

  2. Mayte Diest diu:

    Me ha gustado mucho, bien escrito y el tema muy original, esta visión “humanizada” de un dios del Olimpo. Interesante el enfoque de los momentos históricos que comparte con los mortales y los sentimientos que promueven sus relaciones con éstos: llega a enamorarse de Bernardina, a sentir afecto por Magdalena y un cierto aprecio por el cura historiador, a pesar de su rechazo a las religiones monoteístas porque, según manifiesta, “nosotros nunca hemos ordenado a ningún mortal matar o morir en nombre nuestro”.

    M'agrada

  3. M.carmen lavega aliaGA diu:

    LES CRÓNIQUES DEL DEU COIX. Del autor JOAN-LLUIS LLUIS
    Es un libro interesante, en cuanto al contexto. Una fábula, sobre los Dioses del Olimpo,donde nos relata, la historia y costumbres de estos.
    Su protagonista, el Dios Hefest, nos explica en primera persona, su paso por la humanidad, sus poderes y los sacrificios necesarios para su supervivencia, en el volcán Etna, durante los siglos 7 al 20 de los cristianos.
    Me llama especialmente la atención, la forma en que nombra, al único Dios de los humanos y como actuamos frente a la muerte.
    Como él desde su perspectiva, contempla, la impasividad ante las guerras de nuestro Dios único.
    Me ha gustado el tema, por la originalidad y la imaginación del autor, que ilustra con varios dibujos.

    M'agrada

  4. Rosa diu:

    Estic d’acord en que és un llibre original, ja que ara no son els humans qui parlen dels déus, sinó a l’inrevés. Tot i ser lleig i coix, aquest déu se’ns fa simpàtic de seguida i volem saber com acaba la seva aventura a la terra. Encara que per ell sigui només un sospir, al nostre planeta s’hi està 13 segles o més, ja que al final m’ha quedat el dubte de si reviurà o no.
    Aquestes cròniques li serveixen per parlar de com és semblant viure en una època o en una altra, ja que els homes sempre tenim la mateixa naturalesa. També li serveixen per fer una bona reflexió sobre les religions, especialment les monoteistes i sobre el seu paper davant les guerres, la Inquisició, etc..
    Tot i que es pot dir que s’adapta bé a viure a la Terra no deixa de ser un déu i com a tal actua, disposant de vides i fent servir els seus poders quan li fa falta.
    He trobat que el llibre és original, molt entretingut i divertit, a estones. També m’han agradat molt les inquietants il•lustracions de Perico Pastor.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s