M. Rosa: 3a sortida al TNC

El TNC va inaugurar, el passat 20 de gener, amb la representació de M Rosa d’Àngel Guimerà, l’Epicentre Guimerà. Els epicentres són projectes del director del TNC, Xavier Albertí, que consisteixen a donar a conèixer un autor o gènere teatral a través de diferents activitats que treballen el tema o el personatge. Aquest any serà Àngel Guimerà l’autor reivindicat, redescobert i apropat al públic amb una sèrie d’activitats que van des de xerrades, projeccions de pel·lícules, representació de les seves obres etc…

  1. Rosa és una de les obres més representatives de Guimerà i Carlota Subirós en fa una versió francament actualitzada que es reflecteix en l’escenografia, el vestuari o la pròpia protagonista.

L’escenografia simple i sòbria està presidida per una rentadora que funciona a estones  i els contenidors d’un magatzem. Malgrat que l’escena se situa en la construcció d’una carretera que no apareix mai, els elements queden plenament integrats al diàleg i la història de manera subtil i quasi de manera natural. Sense oblidar-nos que l’obra de Guimerà està situada a mitjans del s. XIX, la protagonista, M Rosa, interpretada per Mar del Hoyo, fàcilment la podríem confondre-la amb qualsevol jove dels nostres dies, vestida amb unes malles i una ronyonera mentre fa anar una rentadora. En canvi, el personatge no perd per aquest motiu la força i la contundència dels seus sentiments i passions més profundes. Aquest aspecte i altres, com les taules de càmping o les bosses de ràfia, no desentonen amb un llenguatge en el qual intervenen les pessetes, l’analfabetisme dels peons, la comunicació epistolar o altres elements perduts als calaixos ja de la història recent.

Realment l’obra i la seva trama tot i ser escrites fa 100 anys bé podria ser situada en el moment actual, obrers, gent pobre i mal tractada, dones fortes que passen penúries i situacions difícils… i tots el sentiments que se’n deriven de la història: amor, odi, passió mort….

Si Mar del Hoyo cobreix amb escreix les expectatives sobre la representació d’un personatge, ja clàssic de la nostra dramatúrgia, Borja Espinosa en el paper de Marçal encerta tant la seva representació que descriu fidelment un estereotip d’individu apassionat i possessiu de conductes malaltisses fins el punt, que la seva obsessió el portarà a l’assassinat del seu amic i company, l’Andreu, marit de M Rosa.

Però M Rosa no és una obra sobre triangles amorosos i passions, Guimerà va més enllà  i s’endinsa en components sociològics que li donen realisme: les condicions de treballs, les penúries per aconseguir cobrar el sou, l’analfabetisme,  l’alcoholisme en les classe treballadores, la manera de festejar, els costums, la situació de la dona i el matrimoni vist com una condició indispensable  en la vida de les persones.

Subirós amb tots aquest temes i un magnífic repartiment aconsegueix portar el “ clàssic” M Rosa als nostres dies, fent així que recuperem un autor desconegut per algunes generacions i poc conegut per unes altres.

Àngels Vázquez
Article publicat originàriament a la revista RECVLL

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s