Estem llegint: “El jardí dels Finzzi Contini”

finzi contini

N BAS

Giorgio Bassani: El Jardí dels Finzi-Contini

La comunitat jueva de Ferrara és sotraguejada, a la fi dels anys trenta, per les llei racials del govern feixista. Temps després, el narradorevoca el lent pas de la infantesa a la maduresa enmig del trasbals que va dur el benestar burgès a la crua persecució. Un procés de creixement que seria marcat per la presència encegadora, en el límit entre l’amistat i l’amor, d’una noia, Micòl Finzi-Contini, el personatge més suggestiu de l’autor.

Retrat d’Itàlia, retrat del feixisme, retrat de la comunitat jueva, la recreació de Ferrarra que Bassani fa a El jardí dels Finzi-Contini -transportada amb èxit al cinema per Vittorio de Sica en una versió tan bella com infidel- és un gran monument al passat, una exclamació de solitud davant la inevitable desaparició del record en l’oblit col·lectiu i individual. I és també, sobretot, una novel·la que colpeix delicadament, profundament, el lector. (Extret de: Edicions 62).

Si vols participar:

  • Vine a la trobada que tindrà lloc el proper divendres 30 d’octubre a les 18:00, a la Sala Polivalent de la Biblioteca.
  • Si l’has llegit o en vols parlar, deixa un comentari!
Anuncis

8 pensaments sobre “Estem llegint: “El jardí dels Finzzi Contini”

  1. rm.minguella diu:

    Si, ja l’he llegit: De bon començament se’m va fer una mica pesat, massa descripcions dels partits de tennis, descripcions molt bones però que a mi no m’aportaven cap estímul per tirar endavant. Cap a la meitat, ja em va agradar més, doncs vaig entendre el comportament de la Micól (al menys vaig tenir ganes d’anar llegint). Hi trobem una societat jueva benestant en una ciutat italiana: els seus costums, les seves festes, etc. fins que tot va a parar en un final previsible. No m’ha entusiasmat.

    M'agrada

  2. angels diu:

    Ahir, el comentari general del club de lectura va ser que d’ “El Jardí dels Finzzi Contini” conté unes descripcions molt acurades sobre Ferrara, sobre el radicalisme feixista i la comunitat jueva amb una història d’amor de fons.

    Un dels punts interessats comentats va ser l’argumentació sobre “El Mite del Jardí dessolat” de Vicenç Villatoro”.

    Finalment, el sentiment unànime del grup es va centra en la capacitat de l’obra per descriure Ferrara de tal manera que provoca en el lector un gran desig per visitar la ciutat italiana.

    M'agrada

  3. RM. MINGUELLA diu:

    Fa dies que tinc ganes de preguntar una cosa: Aquest club disposa d’un blog i d’un grup de wats app on es podrien intercanviar els diversos punts de vista sobre les lectures o fer alguna recomanació que ens podria ser útil. Per qué no s’aprofiten més aquestes eines que tenim a l’abast?. Crec que valdria la pena. 😉

    M'agrada

  4. Loles diu:

    He leído el comentario que hace Montse Draper en el facebook y lo comparto con ella. Yo también he disfrutado con la lectura de esta novela. Creo que el autor hace una exposición muy bella de la ciudad de Ferrara que es uno de los protagonistas centrales de la historia, así como de la casa y el jardín que da nombre al libro. El autor conoce muy bien las costumbres y modo de vida de la alta burguesía de la época, así como la cultura de la comunidad judía que vivía entonces en Italia. Es muy interesante ver cómo vivía una aristocrática familia judía italiana, los inicios del fascismo, partido en el que incluso los adultos de la familia militaban (no así los jóvenes intelectuales que se decantaban por las ideas marxistas) y como con el paso del tiempo y la evolución de los acontecimientos acaba en un trágico final. La historia de amor es atípica pero para mí muy bien narrada y con una trayectoria coherente aunque inesperada. Uno de los episodios mas bonitos del libro es la conversación entre el padre del protagonista y él mismo, episodio de gran ternura.
    Ayer vi la película, que no vi cuando se estrenó en el año 1971. La verdad es que me gustó mucho. Estéticamente es muy bonita y bastante fiel a la novela, teniendo en cuenta lo difícil que es siempre traspasar al cine una obra literaria. Os la recomiendo. La tiene Mariangels en la biblio.

    M'agrada

    • angelsvazquez diu:

      Moltes gràcies Loles pel teu comenari. Certament, l’últim episodi del llibre és molt tendre. Aquí us deixo un dels paràgrafs que més em va agradar:

      “Se te pasará y mucho antes de lo que crees. Desde luego, lo siento, lo siento: me imagino lo que estás pasando en este momento. Pero tamién te envidio un poquito ¿sabes? En la vida , para comprender, comprender de verdad, cómo son las cosas de este mundo, debes morir, por lo menos una vez. Conque siendo ésa la ley, mejor morir joven cuando aún tienes tanto tiempo por delante para levantarte y resucitar… Comprender de viejo es horrible, mucho más horrible. ¿Qué hacer ? Ya no queda tiempo para volver a empezar de cero…”

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s