Misteriosament feliç. Joan Margarit

matgaritAl club de lectura començarem la lectura del llibre de poesia Misteriosament feliç de Joan Margarit. La lectura i el comentari s’emmarca dins la cel·lebració del Dia Internacional de la Poesia.

El 18 de març, a les 18.00 h,  la sessió del club de lectura de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar serà oberta a tot aquell que vulgui assistir i comptarem amb la presència del propi autor.

De moment, us deixo uns quants recursos per aquells que volgueu tenir més informació sobre l’autor i la seva obra.

VilaWeb

El nuvol. Joan Margarit,  Poeta d’Honor del Festival de Poesia de Sant Cugat

Jordi Llavina presenta Joan Margarit

Anuncis

10 pensaments sobre “Misteriosament feliç. Joan Margarit

  1. Rosa M. diu:

    Em sap greu, no puc venir a les reunions doncs sempre coincideixen amb d’altres activitats meves. No per això deixaré d’escriure, encara que sigui un petit comentari, sobre el què s’ha llegit: He trobat molt encertat de llegir poesia, va bé d’anar variant de gènere, i si la poesia és d’en Joan Margarit, millor que millor. Són textos que t’entren, no et deixen indiferent i sense massa complicacions, t’arriben ben endins. Hi ha un poema “El que t’endús” que trobo molt impactant: “Vaig dur les cendres del meu pare/ al maleter del cotxe……” doncs amb poques paraules descriu un veritable drama familiar, traspua una tristesa, un enyor i una resignació que només pot experimentar una persona adulta quan ja ha viscut molt. Crec que ha estat un encert el donar a conéixer aquest autor. És una llàstima que la nostra poesia i els nostres poetes siguni uns desconeguts del gran públic, doncs la seva lectura acostuma a relaxar i enriquir.

    M'agrada

  2. Loles Cuyàs Robinson diu:

    Rosa M. Tambè a mi m’ha impactat “El que t’endús”…. Com tu dius, amb poques paraules i mitjançant la poesia descriu un drama familiar, tan habitual tantes vegades… “I els germans, barallats, vam vendre el camp amb els fruiters, les herbes i les cendres…”
    M’agrada molt el seu esperit nostalgic i entre els que esculliria estàn: “Restaurar” pg.29, “L’Habitació de la Residencia de Estudiants” pg 47, “Benestar” pg. 54, Sonata pg. 58, “Un racó a la ment” pg 59, “Relat de matinada” pg. 61, “Ponent” pg. 70, “Forès 2008” pg. 71, “Balada de les penes” pg. 73, “La Navy (1950)” pg. 77 i “Dinar a Los Pinos” pg. 79.
    Es a dir que he gaudit molt tot el llibre i m’han vingut molts records de la meva joventut.
    Quan vaig llegir: “Una finestra la carrer Marià Cubì”, em va impactàr molt i vaig pensar: “Sembla que l’hagi escrit per José Agustín Goytisolo”, doncs sembla que descrigiu la seva vida i la seva mort quan va caure del balcó. El vaig buscar a internet i efectivament, està dedicat a ell… Es tan explicit que a més de sentir el que escriu sents els seus sentiments.
    “Sonata”, “Relat de matinada” i “Dinar a Los Pinos” son els tres poemes en els que en algun moment diu: “….misteriosament feliç…” el vers que ha escollit per donar nom al llibre.
    Realment es una llastima que la poesia sigui la gran desconeguda. Jo també estic contenta d’haver llegit aquest llibre i trobo molt encertat haverlo escollit.
    En fí que demà m’agradarà molt coneixel.

    M'agrada

  3. lidiabart diu:

    Em va encantar el que va passar ahir! Jo, que no tinc prou sensibilitat per apreciar (com tothom hauria de fer) la poesia “en general”, vaig descobrir el poeta i l’home. M’encanten les persones que tenen coses a dir i ho fan des de la humilitat del que són, del que han viscut. Aquestes persones em fan lligar caps, entendre coses. Com allò que va explicar Joan Margarit de la caixa negre, les arts, de sentir-se més ordenat sense saber per què… Ahir, vaig sortir de la sala polivalent sentint-me més ordenada, no sé per què! 🙂

    M'agrada

  4. elblocdeljosep2416 diu:

    Sense gaire modulacions. Ahir, a la Biblioteca de Lloret, vaig aprendre. Vaig aprendre que la poesia no te l’ha de llegir ni el poeta que l’escriu… I que si ho fa, el plaer és indescriptible. Vaig aprendre també que escriure poesia (o saber-la interpretar) requereix esforç i pràctica…vaja, com tot el que és bo a la vida. Vaig aprendre en poques paraules a distingir el que diferencia la prosa de la poesia… I el prosaic del poètic. Vaig aprendre que aprendre és una de les coses que ens fa feliços. Margarit enfila mots i experiències personals i fa del quotidià matèria artística. Margarit va ensenyar(-se) i jo vaig apredre(‘m).

    M'agrada

  5. Rosa diu:

    Ahir havia preparat algunes preguntes per fer al poeta sobre el procès de creació, les traduccions, el fet de que es treguin les humanitats de l’educació actual…. però no va caldre. Les va anant contestant mentres parlava de tantes altres coses… Va fer-nos entendre que llegir poesía, escoltar música, mirar un quadre… requereix esforç. Va repetir que no ens regalaràn res, però que hem de fer els deures per no trovar-nos tan sols quan haguem de fer front al dolor moral. Tal com vaig dir ahir al Facebook ens va fer feliços i comparteixo el sentiment que traspuen tots aquests comentaris, Quan vam llegir Gamoneda fa anys, o Maragall l’any passat també ens ho vam passar molt bé, será qüestió de repetir!!

    M'agrada

  6. Loles Cuyàs Robinson diu:

    Un poeta. Un mestre. Una lliçò de sensibilitat. Un descobriment de moltes coses. Un gran aprenentatge. Una tarde màgica. Gràcies Joan Margarit per la teva saviesa.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s