La ciudad de los prodigios. Eduardo Mendoza

Avui, comencem la lectura de La ciudad de los prodigios d‘Eduardo Mendoza.

507304

Us deixem un seguit de comentaris i recursos d’una de les obres incloses a La lista de las 100 mejores novelas en español del siglo XX del diari El Mundo

Entrevista de José Zepeda en la qual l’autor parla de tres moments de la literatura espanyola. El franquisme, la transició democràtica i l’actualitat.

L’any 1999, Mario Camus va dirigir la versió cinematogràfica de la novel·la.

Fitxa pel·lícula

la-ciudad-de-los-prodigiosTítol original :La ciudad de los prodigios
Any:1999
Duració:156 min.
País:Espanya
Director:Mario Camus
Guió:Mario Camus, Gustau Hernández, Esther Cases, Olivier Rollin (Novel·la: Eduardo Mendoza)
Música:Jean Marie Senia
Fotografia:Acacio de Almeida
Repartiment:Olivier Martínez, Emma Suárez, François Marthouret, José María Sanz “Loquillo”, Tony Isbert, Joaquín Díaz, Francesc Garrido, Ramón Langa, Lluis Homar, Montserrat Carulla, Héctor Colomé, Marián Aguilera, Alberto San Juan, Amparo Moreno, Hermann Bonnín, Dafnis Balduz, Vicente Gil, Joaquín Gómez, Pep Anton Muñoz, Francesc Orella, José Mediavilla
Productora:Coproducción España-Francia-Bélgica
Gènere:Drama

Tràiler de la pel·lícula

Anuncis

5 pensaments sobre “La ciudad de los prodigios. Eduardo Mendoza

  1. Rosa M. diu:

    Després de llegir VICTUS em sembla un encert el proposar aquesta lectura. Ens presenta una època diferent i unes situacions diferents, encara que hi trobem vividors amb el mateix esperit: només enriquir-se sense mirar a quí perjudiquen. És una filosofia que no caduca mai i que actualment, també està ben bé de moda. Allò que es diu:”Abans no passava” no és cert, només que ara, ens enterem més de tot i abans es vivia més aillat en tots els aspectes. En quant a “La ciudad de los prodigios” la trobo una molt bona lectura, que no em fa res de tornar a llegir encara que només sigui per anar posant algun comentari aquí.

    M'agrada

  2. M.carmen lavega aliaGA diu:

    Hola, compañeras: Como últimamente me pasa, no voy al mismo ritmo de lectura, que vosotras, pero cuando puedo, me gusta leer vuestros comentarios. Por favor no dejéis de hacerlo. He encontrado la forma de poder seguiros.Gracias. Es bien cierto, Rosa M. ,La filosofía del enriquecimiento no acaba nunca., MAL QUE NOS PESE. Hasta pronto.

    M'agrada

  3. Rosa M. diu:

    Hi ha el fragment de quan els delegats van a Madrid a demanar subvencions per tirar endavant la fira, que és d’antologia. Ja no saps si riure o plorar. Quina pena fa tot plegat! I pensar que això va passar fa uns 125 anys i moltes coses es mantenen si fa no fa…Aquí es podria dir “Los mismos collares con distintos perros”. Dita que també es podria aplicar a l’Onofre quan de “pícaro” es va convertint a……poseu-hi el qualificatiu que us vingui millor. A gaudir de la lectura!!!!

    M'agrada

  4. Rosa M. diu:

    No l’he acabada pas, només voldria fer algun comentari sobre aquesta lectura: Pot sorprendre la barreja de fets molt versemblants, i reals, amb d’altres que són pura fantasia; penseu si no amb tot el contingut per explicar com es va dur a terme la urbanització de l’Eixample .Crec que l’autor juga amb els fets i sense abandonar un fil històric, intercala fantasies, potser recollides de l’anecdotari popular o fruit de la seva imaginació per descriure una època combulsa on hi fermentava una societat que anava evolucionant cap al progrès. A començaments del segle XX, Barcelona era una olla a pressió, això és veritat, i aquesta lectura ens la presenta d’una manera molt particular.

    M'agrada

  5. Rosa M. Roqué diu:

    Com no podré assistir a la reunió, us deixo el meu comentari:
    D’aquesta novel.la destacaria principalment el joc realitat-ficció que fa amb tots els petsonatges siguin reals o inventats. També inclou elements surrealistes en algunes històries suposadament reals. Això fa que es passi sovint del drama a la comèdia. Apart de l’episodi dels enviats a Madrid, del que parla la Rosa M., em fa molta gràcia tot el tema de l’aparició de les santes a l’alcalde.
    L’Onofre comença com un típic “pícaro” però es va transformant en un mafiós sense escrúpols, una especie de “padrino” L’altre gran protagonista és la ciutat i se’ns explica molt bé com era al tombant del segle XX i com eren llavors les relacions entre les diferents classes socials.
    El gran nombre de personatges fa que alguns quedin poc definits, però la majoria estan molt ben descrits. Aquí destacaria a la Delfina, el Sr. Braulio i l’Efrén Castells.
    En contra, diria que alguns paràgrafs són massa llargs i poden dificultar la lectura, sobretot quan inclouen diversos “flash-backs”. D’altres ens aclaparen una mica per un excès de dades.
    El darrer terç de l’obra l’he trobat més fluix, encara que cap al final torna a remuntar.
    Però, en resum, crec que es una novel.la molt original, molt complexa i totalment recomanable.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s