La dona que es va perdre. Marina Espasa

Fitxa del llibre:la-dona-que-es-va-perdre

Autor    Espasa, Marina
Títol    La Dona que es va perdre / Marina Espasa
Peu d’impremta    Barcelona : Empúries, 2012
Descripció    243 p. ; 20 cm
Col·lecció    Narrativa / Empúries ; 408
 ISBN  9788497877718

La dona que es va perdre és una novel·la amb un inici sorprenent que ens endinsa en un món fantàstic encara que hi reconeixem els llocs geogràfics (Barcelona, el delta de l’Ebre….). S’estructura en tres parts fetes de capítols molt curts de dues o tres pàgines que fan que la lectura sigui àgil i amena, encara que algunes situacions, al meu entendre,  no acaben d’estar ben resoltes i fan que la lectura es quedi, a vegades, una mica encallada.

Talps que es converteixen en humans i volen envair  la terra, màquines que permeten canviar de sexe a voluntat, polítics que parlen amb corbs, un món real amb elements extraordinaris conformen la trama.

La descripció de moltes situacions està adornada amb frases que donen protagonisme a les coses habituals i les transformen  (“..un parell de forquilles van provar de fer-li broma doblegant-se d’aquella manera..”.-pàg  46) o amb bells recursos poètics (“L’àvia s’anava traient flors del vestit i les llençava per la finestra” – pàg 103). L’ humor i el lirisme hi són presents durant tota la trama.

La dualitat realitat – somni/fantasia  (les dues bandes del mirall) es materialitza en multitud de picades d’ull al lector: la pel·lícula de Woody Allen “La rosa porpra del Caire” és la porta per on Alícia (en el país de les Meravelles?) entra en el submón dels talps. S’hi perd i en surt deu anys més gran. Perd la memòria, l’amor? Es perd en els somnis? Torna als records d’ infantesa? Ambigüitats que barregen dos móns que a estones  semblen reals i a estones irreals.  A mesura que avança el llibre,  l’acció es fa més melancòlica i realista.

La meva opinió personal és que es tracta de tres contes diferents que s’han convertit en una sola novel·la. El gènere en el qual la podem emmarcar és el fantàstic però lluny de la ciència-ficció. Aquesta novel·la està formada per: una arrencada espectacular amb una hàbil descripció de una societat en crisi , una part central, la incursió en el món dels talps que és, per a mi, la més fluixa i un  final, tornar a la “vida normal”, una mica trist.

En resum, una dona a qui no li agrada la rutina i una crítica de la societat actual, totalment insatisfeta, de la corrupció política, els fanatismes, la falta de feina i esperança de la joventut.

Crec que l’escriptora és perd una mica en una història que promet més del que finalment dóna.

Rosa M. Roqué

Advertisements

4 pensaments sobre “La dona que es va perdre. Marina Espasa

  1. M. CARMEN Lavega diu:

    Novela de fantasis.Ciencia Ficccion.ImaginativA.Descriptiva. La protagonista principal (para mi) ALICIA (no lineal) el resto de ellos si. Me llama especial atención 2.ª parte (orden de lunas). Despierta mi curiosidad, ante tanta imaginación. ENTRETENIDA “La máquina de l cambio de sexo” (puede ser que llegue algún dia? ¿Satira sobre nuestra vida?. Tiene frescura, ambición DIFERENTE

    M'agrada

  2. MARIA GALERA diu:

    La Dona que es va perdre, es una novel.la de ficció que no em diu gaire res, no trobo atractiva la relació del talp amb una humana, ni la invasió d’aquests a la terra. Em resulta extrany que després de deu anys no s’enrecordi del que va passar, és un final que no queda massa clar.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s