DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2013. JOAN MARAGALL

maragall

L’estimada de Don Jaume

Joan Maragall és el poeta més representatiu del modernisme literari català. A banda de seguir les tendències del modernisme, Maragall, construeix la seva pròpia teòrica: la teoria de la paraula viva. Aquesta consisteix en la defensa de la inspiració i la negativa de les correccions.

L’estimada de Don Jaume pertany al segon llibre de Joan Maragall Visions i Cants. En aquest poema, Joan Maragall poetitza un personatge llegendari com és Jaume I i explica la conquesta de Mallorca que va portar a terme el monarca l’any 1229.: “Diu als barons que l’ajudin que la vol anar a cercar (…) en surt un estol de naus, en surt un estol de veles que tot el mar n’era blanc (…) Ell, quan posa el peu en terra, ja se sent conquistador ”

Joan Maragall, en L’estimada de Don Jaume, tracta a Mallorca com una dama, com l’estimada del rei Jaume I (“Don Jaume té una estimada que ben jove el va emprendar”) però aviat – en el quart vers – podem intuir que parla d’una terra, d’una pàtria i no d’una noia: “(…) una terra sobre el mar” i més endavant – en el divuitè vers- ens apareix el nom d’aquesta explícitament: Mallorca. Tot i això, el poeta segueix tractant a la terra com a una dama (personalització) i expressa l’amor de Jaume I com si aquesta ho fos: “Només de sentir parlar-ne ja en va quedar enamorat (…) Sempre més hi ha pensat en Mallorca

Jaume I, el protagonista del poema (junt amb la Mallorca personalitzada), és tractat per Joan Maragall com un visionari (propietat que, segons aquest, tenien els poetes). Així doncs, Jaume I, és capaç de veure en Mallorca allò que altres no veuen. És per això que s’avança i inicia la conquesta d’aquesta (“que ben jove el va emprendar”)

El poema està dividit en cinc parts ben diferenciades i numerades per l’autor però al poema es pot dividir en quatre parts segons la temàtica d’aquest. (1) En la I part es presenta el tema (enamorament d’una terra) i les intencions de Jaume I (la conquesta). (2) La II i la III part fa referència a la conquesta en si, en el moment en que hi ha l’enfrontament: “L’illa es torna tota roja (de sang) i el cap del rei nimbat d’or” (èxit) (…) clama el rei en santa ira; i com fera celestial entra al combat i els atia”. (3) En la IV part el rei ja ha conquerit la terra i elogia les seves qualitats: “Mallorca dó’m menjar i beure, que em seran dolços tos fruits. Ara que t’he fet ben meva, bé puc gaudir-me de tu. Que n’és de bona la terra!”. (4) I en la V i última part es fa referència al record que Jaume I té o tindrà de la conquesta quan sigui vell i com enyorarà la batalla: “Sempre més hi ha pensat (…) I quan han passat molt anys i es un vell de barba blanca, encara li riu als ulls la conquesta jovençana (…) i va morir mig rient, pensant que se’n hi anava” (a Mallorca).

Formalment L’estimada de Don Jaume està format per cinc estrofes (parts numerades) amb setze versos en les tres primeres estrofes, dotze versos en la quarta i divuit en la cinquena compostes amb versos heptasíl·labs (set síl·labes). Aquest poema, en concret, no té una rima.

Per concloure, podem fer notar que el poema conté trets pròpiament modernistes com la selecció de la tradició i interpretació en funció de les seves idees o com la voluntat de crear una literatura nacional amb l’ànima del folklore (llegenda) i paisatge (Mallorca). És per tant, un poema modernista que ens permet, d’una banda, conèixer millor les característiques del modernisme, i d’una altra banda, entendre millor la poètica de Maragall.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s