Olor de colònia. Silvia Alcàntara

Sílvia Alcàntara i Ribolleda. Puig-reig (Berguedà) l’any 1944.

Des del sis mesos i fins els vint-i-cinc anys va viure a una colònia tèxtil, la Colònia Vidal. Als catorze anys es posa a treballar a la fàbrica. Anys més tard, gràcies als estudis de comerç, troba feina d’administrativa i es trasllada a Terrassa on viu actualment.

L’any 2009 publica Olor a colònia amb la qual aconsegueix diversos premis i al 2011 La casa cantonera.

Olor de colònia. Barcelona : Edicions de 1984, 2009.

L’obra té un títol suggerent  i figuratiu amb el qual l’autora fa un joc de paraules entre el significat de les dues paraules que el composen: olor i colònia. El títol simbolitza el que serà l’escenari de la novel·la i l’essència del relat: Una colònia tèxtil.

El tema central és la vida a una colònia tèxtil als anys cinquanta, però en realitat l’autora, mitjançant els personatges, tracta molts subtemes com les relacions personals, les rancúnies i els prejudicis, la submissió i el despotisme, les enveges i el suport entre veïns, la vida compartida i la vida secreta de cada individuo, les pors, les mancances i els desitjos d’una societat tancada dins uns paràmetres estrictes.

La història comença amb un fet que serveix per desenvolupar diferents temes sobre la vida a la colònia i les relacions que allà es teixeixen. L’incendi  en el qual mort en Siset dóna peu a l’autora perquè ens desvetlli al llarg de les planes del llibre els negocis paral·leles i delictius del director de la fàbrica, les infidelitats de “l’amo” i  la vida de la Teresa i d’en Climent. En definitiva, l’autora ens desvetlla a través del relat la “microsocietat” que hi havia al voltant de la fàbrica i les vivendes dels treballadors.

Alcàntara relata com i de quina manera es vivia en una colònia tèxtil i per fer-ho utilitza un seguit de personatges que descriu amb senzillesa però de manera minuciosa.

Pel que fa a l’estil l’autora utilitza un llenguatge senzill, però carregat de figures poètiques com: ” ..instal·lades al safareig tot fent bugada i apedaçant el món…” o  “…mentre esbandien la roba juntament amb les misèries” o “…I a al cantonada d’un dia qualsevol hi va trobar el calaix de l’oblit, i es resignà a guardar-hi les preguntes sense resposta.”

Olor de colònia CASTELLÀ

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s