Promet-me que seràs lliure. Jordi Molist

Biografia de l’autor

Jordi Molist va néixer a Barcelona l’any 1951. Durant la seva infància va viure al barri del Raval i durant la seva adolescència al barri de Gràcia. Va estudiar a la Universitat Politècnica de Barcelona per a ser enginyer i després, es va matricular en un màster en administració d’empreses a ESADE. Un cop acabats els estudis, va començar la seva carrera professional en una multinacional del gran consum. Aquesta feina el va portar a viatjar a diversos llocs d’Espanya i als Estats Units, on va ser el director de l’equip de Califòrnia a Los Angeles. Després de la seva estància fora d’Espanya va tornar per instal•lar-se a Madrid, on va seguir la seva carrera professional. Actualment treballa per una empresa a Madrid i hi viu amb la seva família.

A banda dels estudis universitaris i mentre va estar preparant-se per entrar a la universitat, va treballar a diversos llocs per ajudar econòmicament a la seva família. Jordi Molist sempre havia sigut un apassionat del món de les lletres i des de ben petit que anava a la Biblioteca del seu barri. Ell volia ser escriptor, però el seu pare va entendre que l’ofici el faria passar gana i el va posar a treballar a una impremta.

Finalment va trobar un lloc per a la literatura i el 2000 va publicar “Los muros de Jericó”, llançada de nou el mercat el 2005 sota el nom de “El retorno del càtaro”. El 2002 va publicar la novel•la “Presagio” i el 2004 va seguir el ritme amb “L’anell”.

Promet-me que seràs lliure

“Promet-me que seràs lliure” són les ultimes paraules que el pare del protagonista li diu a aquest. La família d’en Joan, el protagonista, viu a Llafranc feliçment fins que el poble és assetjat per uns pirates que maten al pare d’en Joan i segresten a la mare i a la germana per fer-les esclaves. Un cop marxa el vaixell, en Joan amb només dotze anys es queda sol amb el seu germà més petit i s’ha d’espavilar per sobreviure. Les autoritats, davant la situació i l’edat dels nens, els envien a Barcelona, al convent de Santa Anna. Durant el viatge en vaixell coneixen un comerciant de llibres que li busca feina a en Joan en una llibreria. Allà, l’amo el fa escrivent amb la condició que no aprengui a llegir. En Joan, gràcies a les seves habilitats i la seva voluntat de progressar, aviat comença a saber llegir.

El protagonista té com a objectius trobar a la seva família i venjar-se de la mort del seu pare. A Barcelona, s’enamora d’una noia, l’Anna, que treballa a la joieria dels seus pares. Els seus objectius, però, no seran fàcils d’aconseguir i a mida que avança la novel•la avancen els seus problemes. Per una banda, els pares de l’Anna no volen que s’hi fixi, ja que, per ells, en Joan és d’una condició social inferior a la de la seva filla i per l’altre banda, la Inquisició s’encarrega de posar pals a les rodes a la llibreria on treballa per comerciar amb llibres prohibits. Davant d’aquesta problemàtica interroguen en Joan. La Inquisició l’obliga a dir que sap llegir i a explicar el contingut dels llibres que ha copiat al llarg del temps. Després d’interrogatori, condemnen al propietari de la llibreria a l’execució i en Joan, que hi ha d’assistir, sent una gran càrrega de culpabilitat.

Enllaços d’interès

Advertisements

2 pensaments sobre “Promet-me que seràs lliure. Jordi Molist

  1. angelsvazquez diu:

    És curiós com un llibre pot crear, promoure o suscitar sentiments, sensacions i en definitiva opinions tan diferents. A mi personalment l’obra de J Molist m’ha agradat. És cert i comparteixo aquelles crítiques que consideren que potser es podrien suprimir unes quantes planes del llibre i el resultat no variaria substancialment. Ara bé, també és veritat que, tot i ser una novel•la de gairebé vuit-centes planes, l’escriptor aconsegueix que el lector mantingui l’atenció i l’interès durant la major part de la història. Però el comentari va donar molt de si i se’n van fer més de consideracions: des de les que pensaven que el final era una mica precipitat i massa previsible des de l’inici i que l’estructura de la novel•la estava desproporcionada, fins aquelles que van considerar que en realitat estàvem davant una història novel•lada i, per tant, tot i aportar dades molts reals, ja que estava molt ben documentada, hi podia tenir cabuda el final feliç.

    Dels comentaris sorgits el dia de la reunió em quedo, potser, amb l’aportació que va fer una integrant del club que manifestava com a partir de la novel•la havia descobert el significat i la procedència de diferents expressions.

    En conclusió : va haver per tots els gustos, però ningú va negar la vàlua del llibre.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s