Calígula. Albert Camus

La obra de teatre Cal·lígula, escrita por Albert Camus, es basa en la vida del emperador romà. El tema central és la bogeria que desenvolupa aquest personatge a causa de la mort de la seva germana, Drusila, amb la qual mantenia relacions incestuoses. A partir d’aquest moment, l’emperador adopta una nova actitud, convertint-se en un tirà. Això fa que els patricis planegin la venjança i mort de l’emperador. L’obra finalitza amb l’apunyalament de Calígula.

Calígula correspon al cicle de la negació, més conegut com el cicle de l’absurd. Aquest cicle està emmarcat dins el context històric de la segona guerra mundial, per això, reflecteix l’angoixa col·lectiva. Davant l’absurd de la vida i del destí de l’home, Camus proposa la rebel·lió com una manera de combatre les injustícies.

Calígula va ser la primera peça de teatre d’Albert Camus. Escrita el 1937 amb la finalitat de ser representada pel Teatre de l’Equip d’Alger, va ser estrenada el 1945 en el Teatre Hébertot a París. Camus va realitzar diferents versions d’aquesta obra: la primera, publicada el 1944, la següent el 1947 i, novament, la va modificar el 1957. En les successives versions, va canviant els personatges secundaris però l’emperador Calígula es manté pel que fa a les característiques del seu caràcter, la seva conducta i les motivacions que el guien. Calígula és per Camus símbol de l’absurd en l’ésser humà i, també, de l’absurd del món.

L’obra té quatre actes. En el primer, el protagonista es transforma en un tirà cruel i despietat, a partir de la mort de la seva germana i amant, Drusila. L’imperi comença a patir el terror que imparteix l’emperador. En el segon i tercer els senadors planegen una conspiració contra Calígula. I al quart acte mor assassinat a mans dels patricis. En aquest text, trobem, d’una banda, preceptes de la tragèdia clàssica (Horaci i Aristòtil) com: la unitat d’acció, de caràcter i de lloc, el relat cronològicament lineal (introducció, nus i desenllaç), condicions d’espai i temps clarament especificades, els personatges descrits (edat, lloc de naixement, ..) i relacions entre els personatges establertes obertament. I d’altra banda, trobem, elements que no responen als cànons tradicionals com: el nombre d’actes, en aquest sentit recordem que l’estructura clàssica recomana cinc actes, aquesta obra té quatre, el llenguatge utilitzat o l’efecte de teatralitat o “teatre dins del teatre” present en diverses escenes de l’obra.

Enllaços:

Calígula CASTELLÀ

Àngels V.

Anuncis

Un pensament sobre “Calígula. Albert Camus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s