Naguib Mahfuz. El Callejon de los milagors

Naguib Mahfuz (El Caire, 11 de desembre de 1911 – 30 d’agost de 2006).

És l’únic escriptor àrab guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any  1988 . Va néixer en el si d’una família acomodada, de la qual fou l’últim dels vuit fills. Interessat des de jove per les lletres, va començar a escriure articles en revistes d’aquella època. Funcionari públic durant una bona part de la seva vida, va tenir diversos càrrecs, entre d’altres en els ministeris d’Afers Religiosos i de Cultura.

Va ser atacat l’any 1994 per uns extremistes islàmics, que li van infligir una greu ferida al coll amb una arma blanca en considerar la seva obra com una blasfèmia contra la religió musulmana., els presumptes autors de l’atemptat van ser penjats en una presó del Caire. L’any 1996 va ser catalogat per grups radicals islàmics com a «heretge» i sentenciat a mort. Des de llavors, sota protecció policial., va reduir  la seva vida  social, no obstant això va mantenir,  una vida literària activa, participant en reunions en centres literaris del Caire i publicant cada dijous una columna en forma d’entrevista al setmanari Al-Ahram Weekly, on solia abordar assumptes d’actualitat política i social.

El carreró dels miracles

Aquesta novel·la forma part de  “Pentalogía realista” de Mahfuz, un grup de cinc obres publicades entre 1945 i 1957 de marcat tall realista centrades en la vida quotidiana de les classes populars i la petita burgesia del Cairo en aquella època.

Descriu el microcosmos d’un minúscul carreró (el carreró de Midaq) en El Cairo durant la Segona Guerra Mundial. Tota l’acció transcorre gairebé en aquest carreró i alguns passatges en els carrers adjacents.  L’estructura de la novel·la és temporal lineal. Cada capítol se centra en cadascun dels personatges i cada història es va barrejant amb les dels altres. Està escrita en tercera persona i el narrador presenta l’acció de manera objectiva. Les descripcions dels personatges són molt minucioses, tant en el físic, com en el psicològic. També són detallades les descripcions dels llocs i les situacions.

Mahfuz retrata en El carreró dels miracles una societat tancada, frustrada i plena de desitjos impossibles a través d’una galeria de personatges inoblidables. Els personatges madurs prefereixen romandre aïllats en el seu  barri, mantenint una aparença de normalitat i una falsa atmosfera del passat, en lloc d’adaptar-se als canvis. En contraposició, els joves somien amb aventures, riqueses i plaers i sobretot amb sortir del barri. El carreró dels miracles és una representació atemporal del conflicte entre la tradició i la modernitat, entre el passat i el present.

Els problemes socials, com  la presència britànica a Egipte i l’inestable sistema econòmic romanen en segon pla mentre que els residents en el carreró no poden veure més enllà dels seus propis problemes.

Mahfuz ofereix una visió crua, sense concessions al lector: els marits odien a les seves esposes, els pares tiren als seus fills, els enamorats es traeixen, els captaires es deformen per a aconseguir més guanys, els dentistes col·loquen a les seves pacients dents d’or robats als cadàvers…

Enllaços:

El Callejon de los milagros CASTELLÀ

Àngels V.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s