Las Cruzadas vistas por los árabes. Amin Maalouf

Biografia

Amin Maalouf (Beirut, 25 de febrer del 1949). És fill de periodistes d’ascendència cristiana. La seva mare procedia d’una família catòlica i francòfona, i el seu pare, de formació anglòfona, procedia de la comunitat melquita1 .

Va cursar estudis de sociologia i d’economia política en una escola jesuïta francesa i a la Universitat Francesa de Beirut. Durant dotze anys va treballar com a periodista i va ser director  del diari An-Nahar fins al començament de la guerra civil libanesa del 1975, quan es va exiliar a França amb la seva dona i els seus tres fills, i on resideix des d’aleshores. Ha estat  redactor en cap de la revista Jeune Afrique, cobrint nombrosos esdeveniments importants com la guerra de Vietnam o la revolució de l’Iran, i ha fet reportatges en més de seixanta països.

Des de 1985,  arran de l’èxit obtingut amb Les croades vistes pels àrabs, es dedica exclusivament a l’escriptura.

El 6 d’abril del 2006 va ser investit doctor honoris causa perla Universitat Rovirai Virgili i el juny del 2010 va rebre el premi Príncep d’Astúries de les lletres. La majoria dels seus escrits han estat traduïts al català.

Obra

Maalouf combina la narració de fets històrics fascinants amb fantasia i amb idees filosòfiques. Les seves novel·les ofereixen una visió sensible i refinada dels valors i les actituds de les diferents cultures del Pròxim Orient i del Nord d’Àfrica i, en conjunt, del món mediterrani, entre les quals intenta sempre d’establir ponts de diàleg i de comprensió“. Ressenya dela UAB feta dins l’Any dela Mediterrània 2003/2004.

La seva obra es troba marcada per  vivències pròpies: la diversitat dels seus orígens, la convivència amb diferents llengües i religions, l’enfrontament entre comunitats i l’exili.

Novel·la

  • Lleó l’africà (1986), premi de l’Amistat franco-àrab 1986
  • Samarcanda (1988), que parla del poeta i savi Omar Khayyam
  • Els jardins de llum (1991), biografia novel·litzada del profeta Mani
  • El segle primer després de Beatrice (1992)
  • La roca de Tanios (Premi Goncourt 1993)
  • Les escales de Llevant (1996)
  • El periple de Baldassare (2000). Un mercader genovès, instal·lat a Orient, se’n va a la recerca d’un llibre mític on es diu que s’hi troba “el centè nom”, és a dir, el nom ocult de Déu. (Premi Jacques Audiberti-ville d’Antibes 2000)

Pel que fa a altres gèneres cal destacar dins  l’àmbit de l’assaig les següents obres: Les croades vistes pels àrabs (1983), Les identitats que maten (1998), Orígens (Premi Méditerranée 2004), Un món desajustat (2009) i, finalment,  l’autor també ha escrit dos llibrets d’òpera: L’amor de lluny (2000) i Adriana Mater (2004)

Les croades vistes pels àrabs

L’obra contrasta amb el punt de vista cristià per deixar clar algun fet no gaire conegut, com el canibalisme dels croats a Maarat. L’autor, a l’epíleg,  esbossa les raons de per què el món musulmà, tot i ser el vencedor de les Croades, va perdre però, a partir de llavors, la dinàmica històrica en favor de l’occident cristià. Maaluf ho argumentar amb tres raons: en primer lloc els àrabs patien, des d’abans de les Croades, determinades tares que la presència franca potser va agreujar, però que no va crear del no-res,  com la   incapacitat de crear institucions estables, en segon lloc  els àrabs durant les croades  es van negar a obrir-se a les idees dels occidentals, mentre que els occidentals sempre s’han beneficiat dels avenços de la civilització musulmana i per últim amb les Croades, el món musulmà es va tancar en si mateix, assetjat per tot arreu, es va tornar defensiu, intolerant i estèril fent que a partir de llavors el progrés i el modernisme, esdevinguin una cosa aliena.

La reflexió final de l’autor és que l’Orient àrab segueix veient a Occident com l’enemic natural. Qualsevol acte hostil contra ell, sigui polític o  militar, no és més que una legítima revenja, i no hi ha dubte que la fallida entre aquests dos mons ve de l’època de les Croades, que encara avui els àrabs consideren una violació.

 

1 Anomenada també Església Catòlica Greco-Melquita. És una església oriental catòlica de ritus bizantí, és a  dir,  és una església sui iuris de la església Catòlica amb  autonomia i en plena comunió amb el papa de Roma. El seu  origen l’hem de situar a  l’Orient Mitja, però  avui hi has catòlics melquites en altres  continents. Actualment, té uns 1.500.000 fidels. Una de les particularitats d’aquesta església és la seva homogeneïtat, ja que tant el seu clero com la majoria dels seus fidels són de llengua àrab.

 

Las Cruzadas vistas por los árabes  CASTELLÀ

 

Àngels V.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s