Ensayo sobre la ceguera. José Saramago

Biografia: 

José de Sousa Saramago (Azinhaga, Portugal, 16 de novembre de 1922 – Lanzarote, 18 de juny de 2010)  escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1998. 

Va néixer a la població d’Azinhaga, fill d’uns pagesos sense terra i amb molt pocs recursos econòmics que es van veure obligats a  emigrar a Lisboa poc temps després del naixement del seu fill. Tot això, va marcar profundament el caràcter i la ideologia política i  social de Saramago. Per error, el funcionari del registre el va inscriure amb el nom de José Saramago i no pas José de Sousa, cognom del seu pare. És possible que la causa de l’error sigui que Saramago era el motiu amb el qual era coneguda la família paterna de l’escriptor. 

El 1924 la seva família es va traslladar a Lisboa, on va iniciar els seus estudis a l’Escola Industrial de Lisboa, estudis que no va poder finalitzar per raons econòmiques. Aquest fet va provocar que entrés a treballar en una ferreria mecànica, sense oblidar però la seva  passió: la lectura. 

Va treballar a l’administració de la Seguretat Social i a una companyia d’assegurances, però sempre combinava  les seves feines amb col·laboracions com a periodista al Diário de Notícias, del qual va ser expulsat per raons polítiques. 

Membre del Partit Comunista Portuguès des de 1969, va patir la persecució i censura durant els anys de la dictadura de António de Oliveira Salazar. Posteriorment va sumar-se a la Revolució dels Clavells que va portar la democràcia a Portugal l’any 1974. Des de 1976 es dedicà exclusivament al seu treball literari, acabà compartint la seva residència entre Lisboa i l’illa de Lanzarote. 

Obra:

La seva obra en general destaca perquè crítica  la societat i per fer-ho, sempre utilitza un heroi que s’oposa al sistema. Pel que fa a l’estil, una característica destacable és la utilització de frases llargues amb un estil de puntuació molt peculiar. La seva carrera d’escriptor comença el 1947  amb  Terra do pecado que no va tenir gens d’èxit i, la segona novel·la, Claraboia no pogué ni tan sols publicar-la. Aquest fet provocà que abandonés la literatura durant vint anys.

La seva primera gran novel·la fou Levantado do chao (1980), un retrat fresc i vívid de les condicions de vida dels treballadors de la població de Lavre amb la qual aconsegueix trobar la seva veu pròpia, amb l’estil gairebé poètic que el caracteritza.

La novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo (“L’Evangeli segons Jesucrist”, 1991) el catapulta a la fama a causa d’una polèmica sense precedents a Portugal, quan el govern veta la seva presentació al Premi Literari Europeu d’aquell any, al·legant que “ofèn als catòlics”. Com a acte de protesta Saramago abandona Portugal i s’instal·la a l’illa de Lanzarote. El 1995 publica Ensaio sobre a cegueira (“Assaig sobre la ceguesa”) i el 1998 és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.  

Ensayo sobre la ceguera:

L’aparició sobtada d’una nova plaga de ceguesa inexplicable i incurable castiga una ciutat. Els afectats són posats en quarantena, però resulta impossible contenir la malaltia i els carrers acaben plens de cecs que són víctimes d’aquest inexplicable malaltia consistent en una infinita ceguesa blanca. L’egoisme que marca els diferents personatges en la lluita per la supervivència, es converteix en una paràbola de la societat actual, transcendint així el significat de ceguesa més enllà de la pròpia malaltia física. Dels personatges l’autor ni tant sols els diu el nom i és un dels personatges, la dona del metge que no pateix la malaltia però que fingeix patir-la per poder estar al costat del seu marit, la que ens fa una descripció exhaustiva de cada un d’ells.

Com la majoria de les obres de Saramago, la novel·la està escrita amb oracions llargues, amb poca puntuació. També típic de Saramago, els personatges són esmentats per les denominacions descriptives, com “la dona del metge”, “el lladre de cotxes”, o “la xiqueta d’ulleres fosques”. La manca de noms propis és una característica en moltes de les novel·les de Saramago.

És difícil catalogar aquesta obra de Saramago en un gènere, però al dedicar-se a reflexionar sobre la psicologia individual i alhora sobre la grupal de tota la comunitat afectada, tendeix a un assaig científic. 

Enllaços:

José Saramago. Escritores.org

Fundaçao José Saramago

El viaje de Saramago

Ensayo sobre la ceguera CASTELLÀ

Àngels Vázquez

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s