L’home és un gran faisà al món. Herta Müller

L’home és un gran faisà al món. Herta Müller

“La realitat no és més que una matèria primera amb què la llengua treballa, esmicolant i recomponent” (Herta Müller)

 

BIOGRAFIA

 

Herta Müller (Nitzkydorf, 1953),  descendent d’emigrats a Romania, és un dels valors més sòlids de la literatura romanesa en llengua alemanya. Va estudiar Filologia Germànica i Romànica a la Universitat de Timisoara i el 1976 va iniciar la seva vida professional com a traductora en una fàbrica de maquinària. Quan es va negar a col·laborar amb el servei secret, va començar un calvari de persecucions i interrogatoris que va culminar en la prohibició de viatjar i publicar  la qual cosa la va obligar a sortir del país a causa del seu paper en la defensa dels drets de la minoria alemanya.

Des de 1987, viu a Berlín. Des de llavors, i través dels seus llibres, ha creat ponts entre les dues cultures a les quals pertany. Müller ha exercit com a professora convidada a les Universitats de Lisboa i Warwick (Regne Unit). Premi Nobel de Literatura 2009, ha estat guardonada també amb els premis Aspekte (1984), Ricarda Huch (1987), Roswitha von Gandersheim (1990), Franz Kafka (1999) i Würth (2006), entre d’altres.

L’HOME ÉS UN FAISÀ AL  MÓN

És una de les poques obres traduïdes al castellà de Müller, en la qual l’autora aborda la descomposició d’una comunitat d’alemanys de Romania durant el mandat de Ceaucuescu.

El moliner Windisch i la seva família són l’epicentre de la història i a través de les seves observacions i vivències, l’autora aconsegueix representar la comunitat sencera, que desitja fugir cap a Alemanya, perquè a diari s’enfronten a unes condicions de vida cada vegada més dures. Mentre emprenen i executen els llargs tràmits (incloent suborns) per poder fer-se amb el passaport que els permetrà escapar a alguna ciutat alemanya, els habitants del poble es van desprenent dels trets distintius que els convertien en membres d’una comunitat. Des del moment en què es pren la decisió d’emigrar tot comença a contemplar-se amb els ulls d’algú que ja no hi és, com un rudimentari mecanisme de defensa contra el sentiment de pèrdua i d’enyorança. El sentiment creixent de no pertinença, a causa de l’emigració, actua com un mitjà que corroeix no només a la comunitat, sinó també a les famílies. Pares i fills, en l’afany de completar els requisits necessaris per obtenir el passaport i sortir del país, van trencant els llaços afectius. El llibre està dividit en quaranta-vuit capítols que són com retrats dels habitants del poble, de la seva vida, de les seves misèries i dels seus pensaments. Carregat de gran simbologia que l’autora aconsegueix amb diferents elements com les flors, les aus etc.

SIMBOLOGIA

L’home és un gran faisà al món: «En romanès és molt freqüent dir:” He tornat a ser un faisà “, que significa:” He tornat a fracassar “,” No ho he aconseguit “. És a dir, en romanès, el faisà és un perdedor. “Herta Müller. El faisà és un au que no vola, viu a terra, és una presa fàcil que no pot escapar. En aquesta obra l’autora reflecteix la resignació i desesperança interior dels anys previs al seu exili.

  • Sot : element que obre i tanca tota la història. És la referència al pas del temps.
  • Granota: posseeix la clau de la resurrecció. En la mitologia egípcia era la deessa Hérita que va ajudar a Isis a recompondre el cos destrossat d’Osiris i després li va insuflar l’alè de la vida. En l’àmbit religiós i acadèmic, la granota simbolitza la luxúria.
  • L’agulla: dolor, mort, sang.
  • Òliba: mort
  • Roses blanques: secret
  • Gall: simbolitza la força i la intel·ligència. En el llibre el gall és cec.
  • Papallona de col o papallona blanca: és un insecte oportunista. Les larves de la papallona de la col s’alimenten de cols i altres crucíferes, com coliflors, colza, naps o raves.

ENLLAÇOS

Text complet en català

Text complet en castellà

 

Àngels V. / Cesca M.

 

 

Anuncis

Un pensament sobre “L’home és un gran faisà al món. Herta Müller

  1. M.Àngels Vázquez diu:

    En general, el llibre no ha agradat al grup, tot i que també hi hagut comentaris molt positius pel que fa a la forma, qualificant l’obra de prosa poètica. Un dels aspectes més valorats de l’obra ha estat el estil descriptiu que utilitza Müller creant una sèrie de fotografies que plasmen la realitat d’una comunitat Rumanesa oprimida per la dictadura.
    En resum, podriem dir que l’autora a l’hora d’escriure el llibre ha parat més atenció a la forma que al contingut de la història, la qual cosa fa difícil que el lector quedi enganxat a la història.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s