L’Home invisible. H. G. Wells

H. G. Wells. L’Home invisible

 

Biografia

 

Herbet George Wells, va néixer el 21 de setembre de 1866. Fill d’una família empobrida de la classe mitjà-baixa de l’època. L’any 1874 va patir un accident,  i aquest fet, va propiciar que s’aficionés a la lectura i comences a pensar en escriure. Nou anys més tard, va començar a l’escola de gramàtica com alumne i tutor. A l’any 1909 va ser un dels fundadors i primer President de la Royal College of Sciencie asociation. Una altra malaltia marca la seva carrera professional: la tuberculosi. És per això que ho deixa tot per dedicar-se íntegrament  a escriure, arribant a completar quasi cent novel·les.

Se’l considera un dels precursors de la novel·la de ficció o fantàstica.

Obra

La seva obra és molt extensa, però es pot fer un divisió en tres grans blocs segons la temàtica. Durant la primera època les seves obres es basàven en la fantasia científica, moltes d’aquestes obres han estat portades a la gran pantalla.

  •  La máquina del tiempo (The Time Machine 1895) la seva primera novel·la i d’èxit immediat on enllaça la ciència, l’aventura i la política
  • El hombre invisible ( The Invisible Man 1897) 
  • La guerra de los mundos ( The War of the Worlds 1898)
  • Los primeros hombres en la luna ( The First Men in the moon 1901)

En una segona fase, s’interessa per la realitat sociològica del moment, especialment per les classes mitjanes, defensant els drets dels marginats i lluitant contra la hipocresia.

  •  Love and Mr Lewisham (1900)
  • Kipps, the story of a Simple Soul (1905), en la qual defensa els drets de les dones
  • Tono Bungay (1909), que és un atac al capitalisme irresponsable
  • Mr. Britling va hasta el fondo (1916) que descriu la reacció dels anglesos davant la guerra

Finalment, i encara que ell creia que la ciència es podia posar a disposició de l’home i que aquesta  estava controlada pel sentit comú i per la raó, cada cop es va anar tornant més pessimista i va escriure obres com:

  • 42 to 44 (1944) en la qual fa una crítica als  líders mundials
  • El destino del homo sapiens (1945) on expressa els seus dubtes al voltant de la possibilitat de la supervivència de la raça humana

 

L’home invisible

La necessitat de finançar les seves investigacions, fa que Griffin, un foraster  estrany i tètric que  arriba a Iping, realitzi diferents robatoris. Davant la sospites del veïns del poble, el protagonista els mostra el seu secret més preuat: la seva invisibilitat. Al final, l’home invisible recupera la seva corporietat davant l’extranyesa dels habitants del poble.

Dins el context històric que es va escriure l’obra que era un moment d’avenços científics, tècnics  i de sobrevaloració de les màquines i de la ciència, aquest personatge, l’home invisible era creïble. Qualsevol home pot convertir-se en invisible, en una societat en que les maquines agafen el protagonisme i l’home està en perill d’iniciar un procés de despersonalització.

L’autor alterna l’humor amb el terror. És expressiu i l’estil és àgil, sobretot, en les escenes de baralles i persecucions la qual cosa dóna molta força al relat.

 Temes a debat

La ciència sempre progressa en bé de la humanitat?

La ciència pot construir una societat on els homes siguem invisibles metafòricament parlant?

Analfabetisme tecnològic, un debat actual.

El Hombre invisible CASTELLÀ

M. Àngels

Anuncis

Un pensament sobre “L’Home invisible. H. G. Wells

  1. rosa m. diu:

    Escrita i publicada a finals del segle XIX, “L’Home invisible” em sembla una obra menor, comparada amb d’altres de la mateixa època; vas llegint i vas tenint la sensació que l’autor et vol introduir en un ambient de “terror” i no acaba de saber com fer-ho.

    Cal tenir-ne més en compte la fluidesa de la narració, correctíssima en tot moment, que l’argument en sí encara que, de tant en tant, hi podem trobar moments més encertats que d’altres. Val la pena destacar-ne l’epíleg, doncs després de donar per acabada l’aventura, t’obsequia amb un final sorprenent.

    L’he llegida i ja està, una més; no m’entusiasma el tornar-la a llegir. És clar que això no és més que el meu parer.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s