Tres dones fortes. Marie Ndiaye

Biografia

Nascuda el 1967 a Pithiviers (França) Filla de pare senegalès i mare francesa, va estudiar lingüística a la Sorbona i ha escrit una dotzena de llibres, el primer datat el 1985; amb Rosie Carpe va obtenir el 2001 el Premi Fèmina,

Tres dons fortes, també en versió en castellà (Tres mujeres fuertes),

Narra les històries d’unes dones africanes, lluitadores, fortes, que es sobreposen a un entorn social i familiar hostil. Són relats independents però amb elements comuns i fins i tot també coincidents amb la pròpia història de l’autora.

Està composta per tres micronovel·les juxtaposades, protagonitzades per tres personatges femenins amb alguns factors en comú. Tres dones enfrontades al menyspreu i la crueltat, però decidides a lluitar amb determinació contra les humiliacions a les quals la vida intenta sotmetre-les.La primera es diu Norah, una advocada francesa obligada a acudir a la trobada del seu detestable pare a Senegal, després que aquest abandonés a la seva família portant-se al seu únic fill home. Deixant enrere les picabaralles familiars, Norah es veurà obligada a intentar salvar al germà que mai va conèixer de debò, que es troba a la presó per haver assassinat a la seva jove madrastra. En la segona història, Fanta és la insatisfeta esposa negra d’un home blanc en el sud-oest francès, un expert en poesia medieval obligat a reconvertir-se en venedor de cuines. De la mateixa manera que es la seva esposa, que ensenyava literatura en un institut de Dakar, ha de conformar-se amb ser mestressa de casa. En el tercer relat, sens dubte el més tràgic, una jove vídua Khady Demba, repudiada per la família del seu espòs, decideix emprendre un llarg viatge per canviar de continent a la recerca d’una vida millor. Un trajecte sense tornada que no estarà exempt de complicacions.

Obra

  • Quant au riche avenir. Paris: Editions de Minuit, 1985.
  • Comédie classique. Paris: POL, 1987
  • La Femme changée en bûche. Paris: Les Editions de Minuit, 1989
  • En famille. Paris: Editions de Minuit, 1990.
  • Un Temps de saison. Paris: Editions de Minuit, 1994.
  • La Sorcière. Paris: Editions de Minuit, 1996.
  • Hilda. Paris: Editions de Minuit, 1999. (
  • Rosie Carpe. Paris: Editions de Minuit, 2001.
  • Providence. Chambéry: Editions Comp’Act, 2001
  • Papa doit manger. Paris: Editions de Minuit, 2003

Ndiaye té dues novel·les més traduïdes al castellà

  • En familia (1993)
  • La hechicera (1997)

Recursos

Tres dones fortes CASTELLÀ

M. Àngels V.

Anuncis

7 pensaments sobre “Tres dones fortes. Marie Ndiaye

  1. lidia bartolomé diu:

    Us copio aquí el comentari que la Rosa M. ha deixat en el Bloc de la Biblioteca:

    Com que divendres 28 no vaig ésser a la trobada del Club, voldria donar el meu parer sobre els dos llibres que s’hi van comentar:
    “Contra el viento” de l’Ángeles Caso no em va acabar de convèncer; vaig trobar que no reflectia l’argument tal com s’anunciava a la contraportada, que és d’on en treus la primera impressió abans de llegir. L’única part, segons el meu punt de vista, acceptable va ser la que reflectia l’estat d’ànim i els dubtes d’una dona maltractada; de l’amistat entre les dues dones, només n’hi havia una pinzellada i això sí que podia donar per a molt.

    “Tres dones fortes” ja és una altra cosa si no fos…. que la primera narració, més que cap altra, emprava un vocabulari massa rebuscat; es podien dir les mateixes coses i fer una lectura més entenedora. Valia la pena perque el contingut de l’argument era prou interessant. La segona narració estava bé sobre tot perque reflectia més els dubtes i els complexos de l’home, company de la suposada protagonista, que d’aquesta i això no es troba massa sovint a les lectures del nostre Club. La tercera, dura, força punyent, era la millor. De totes maneres, per a mí, ha estat el millor llibre que hem llegit aquesta temporada.

    M'agrada

  2. angelsvazquez diu:

    Hola,
    En general, el teu comentari de Tres dones fortes coincideix força amb el que es va fer divendres a la tertulia del club de lectura. La Yvette va fer un comentari que em sembla força interessant, ella i la Mayte havien llegit la novel·la en el llenguatge original, en francès i comentaven que l’estil literari, la sintaxi i la construcció de les frases és excepcional. Segons l’Yvette, segurament, aquest és l’aspecte que va valorar el jurat del premi Goncourt , per a concedir-li aquest guardó.
    Pel que fa a l’argument de les històries que ens narra, un punt interessant va estar el comentari per part de la Montse Draper sobre que el segon relat on l’autora ens parla d’una dona, però des de la prespectiva d’un home. Aquest recurs no és massa habitual i això fa que li doni originalitat a l’escrit.

    M.Àngels

    M'agrada

    • rosa m. diu:

      No en dubto gens del nivell d’aquesta autora; es reflecteix a tota l’obra. Ja m’hauria agradat llegir-la en francès! Per això fan tanta por i són tan delicades les traduccions: a vegades, es passen per poc i d’altres per massa, i a vegades tradueixen tan literalment, que l’obra perd un retall del seu encant. Perdoneu, no ho havia dit, estic parlant de TRES DONES FORTES.

      M'agrada

  3. Montse Draper diu:

    TRES DONES FORTES
    L’he trobat molt interessant i molt ben escrit.

    M’agrada moltissim pertànyer al club de lectores, a més de llegir un llibre cada mes , es molt interessant tota la diversitat de comentaris que es fan a les reunions mensuals.
    Montse D.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s